2.5 Mesures conservació i integritat de la informació continguda en els arxius. I salvaguarda dels drets d'autor.

Per assegurar la preservació de la informació, el format triat ha de ser llegible per una aplicació durant el major temps possible.

• Això implica evitar formats propietaris tancats, com documents en Word (en qualsevol de les versions). Es poden utilitzar formats propietaris però oberts, com el format TIFF, o millor encara, formats no propietaris com l'ASCII.
• La raó és evident: els documents Word, per exemple, quan passen a altres formats Word més moderns no podent garantir que aquestes migracions no ocasionin pèrdues d'informació o canvis en la presentació dels documents. 
• A més hi ha una altra raó important per evitar l'ús de formats propietaris: Qui pot assegurar la supervivència en un futur d'empreses per importants que aquestes siguin en l'actualitat?

La utilització d'un format de codificació simple i universal com XML permet perpetuar els documents electrònics . XML és el format ideal ja que a més de ser un format no propietari , i per tant oferir garantia de preservació de la informació ( ASCII ) , permet estructurar la informació i l'intercanvi d'informació a tots els mitjans . Amb aquest tipus de format , es poden utilitzar tècniques de migració sense dificultat ja que només contenen text pur . 

• Per assegurar la integritat dels documents que contenen objectes electrònics ( imatges, sons, models, fórmules, hiperenllaços ) s'ha d'emprar la mateixa filosofia que amb la informació textual . 
• Els formats imatge considerats millors per a la conservació són el TIFF ( Tagged Imege File Format) que la seva compressió no experimenta cap pèrdua de qualitat , el PNG ( Portable Network Graphics ) on la compressió experimenta tot just pèrdues en la resolució i a més és molt lleuger i el JPEG .
  
• Pel que fa als Formats mixtes els millors són el Postscript, que pot ser enviat a qualsevol perifèric que suporti aquest llenguatge, sense tenir en compte la seva resolució, produint un resultat adaptat a cada tipus de perifèric i el PDF ( Portable Document Format ), basat al Postscript, propietari però obert de la casa Adobe i que facilita un programa gratuït per poder llegir aquest tipus de documents.

Drets d'autor: Propietat intel.lectual

• Totes les obres tenen autor.
• Tots els autors tenen drets.
• Els cercadors no són propietaris de l'obra que enllacen o cerquen.
• Tot el que és a la xarxa és públic, però no necessàriament lliure o obert.
• Un contingut sense indicacions no és necessàriament un contingut lliure d'ús

Els drets d'autor (copyright ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis per als autors d'obres originals (literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals), ja siguin publicades o que encara no s'hagin publicat. Es reconeix al seu propietari el dret exclusiu a: 

• Reproduir l'obra en còpies (en qualsevol format, mitjà o tècnica)
• Preparar obres derivades basades en l'obra original
• Distribuir còpies de l'obra al públic, en forma de venda, lloguer, arrendament o préstec 
• Presentar, mostrar o interpretar l'obra públicament 

Qui no ostenta el dret d'autoria sobre l'obra no pot fer cap d'aquestes accions i actuacions, tret que sigui expressament autoritzat per l'autor.

Preceptes de la Ley de Propiedad Intelectual “Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia” (B.O.E. núm. 97, de 22-04-1996) a partir del Conveni de Berna -convenció internacional per als drets d'autorredactat el 1886, esmenat per darrer cop el 1979 i signat, fins ara, per 167 estats.

No és el mateix dret moral que dret d'explotació pel que fa a l'autoria:

Els drets morals no caduquen mai. Hi ha excepcions docents pel que fa als drets d'explotació, però molt concretes.

Les excepcions docents, en l'àmbit digital, cal entendre-les en un entorn d'aula (també en un espai Moodle o Edmodo, però no a Google+, Facebook o Youtube oberts o públics). En d'altres països, com a UK, les excepcions docents són més àmplies

Les societats de gestió estatals dels drets de propietat intel·lectual són:

• D'autors titulars de drets:
  
• SGAE: autors literaris, dramàtics i musicals
• A excepció de l’obra impresa CEDRO: autors i editors d’obres impreses
• VEGAP: autors d’obres plàstiques, de creació gràfica, disseny i fotografia
• DAMA: autors/directors/realitzadors d'obres audiovisuals
• D'artistes, intèrprets o executants (drets connexos):
• AISGE: d’actuacions fixades sobre un suport o sistema audiovisual
• AIE: de música, en general
• De productors (drets connexos):
• AGEDI: fonogràfics
• EGEDA: d’obres i gravacions audiovisuals

Els drets i les llicències lliures

Les llicències lliures Copyleft -en contraposició a copyright- és qualsevol llicència que, utilitzant la legislació pròpia dels drets d'autor, cedeix lliurement els drets d'una obra per:

• Utilitzar-la sense cap limitació.
• (Re)distribuir-ne còpies
• Modificar-la de la manera que es cregui convenient (obres derivades).

De manera més genèrica, s'entenen com a copyleft les llicències que cedeixen en obert drets patrimonials a partir de determinades condicions. Les diferents viquis, el programari lliure o les Creatives Commons participen del concepte copyflet, en diversa categorització.

El món digital i la comunicació 2.0 han aportat l'ús cada cop més freqüent de la publicació a la xarxa de material en obert, a partir de les llicències lliures (en les quals la cessió de drets és universal). Les llicències lliures mantenen l'autoria moral, que cal continuar respectant com cal fer-ho amb les condicions que l'autor es reserva. Les llicències lliures es poden aplicar a qualsevol mitjà o format.

Les llicències Creative Commons

 Alguns drets reservats

Creative Commons:

• És una organització sense finalitat de lucre creada el 2001 i ubicada a la Universitat de Stanford (USA), que té la Universitat de Barcelona com a institució afiliada a l'Estat.
• No és una entitat de gestió de drets ni un registre o dipòsit d'obres
• Ofereix 6 llicències estàndard de cessió lliure de drets patrimonials:
• gratuïtes
• d'àmbit mundial
• que permeten (segons el cas) la còpia o reproducció de l'obra, la seva distribució i la seva comunicació pública
• Amb l'obligació del reconeixement d'autoria i l'avís de llicència La tria de la llicència s'efectua mitjançant un procés de selecció en la web. Hi ha una pàgina d'accés i selecció en català

Els conceptes de la llicència

• Atribució (By): obliga a citar la font i l'autoria.
• No comercial (NC): obliga a no obtenir beneficis econòmics de l'ús dels continguts (el símbol varia en funció de la moneda de cada jurisdicció)
• Sense obra derivada (ND): obliga a no alterar l'obra.
• Compartir igual (SA): obliga a distribuir totes les obres derivades sota la mateixa llicència que l'original.