El maneig de la SGBD implica que ens permeti realitzar
aquestes funcions:
Funció de descripció o definició. Permet al dissenyador de
la base de dades crear les estructures apropiades per integrar adequadament les
dades. Aquesta funció es realitza mitjançant el llenguatge de descripció de
dades o DDL.
Mitjançant aquest llenguatge:
• Es defineixen les estructures de dades (les metadades).
• Es defineixen les relacions entre elles.
• Es defineixen les regles que han de complir.
Funció de manipulació. Permet modificar i utilitzar les
dades de la base de dades. Es realitza mitjançant el llenguatge de modificació
de dades o DML.
• Afegir dades.
• Eliminar dades.
• Modificar dades.
• Buscar dades.
Actualment se sol distingir a part la funció de buscar dades
a la base de dades (funció de consulta) . Per a això es proporciona un
llenguatge de consulta de dades o DQL. També les transaccions (que usen
llenguatge DTL) es consideren part d'aquesta funció.
Funció de control. Mitjançant aquesta funció els
administradors tenen mecanismes per protegir les visions de les dades permeses
a cada usuari, a més de proporcionar elements de creació i modificació
d'aquests usuaris. El llenguatge que implementa aquesta funció és el llenguatge
de control de dades o DCL.
Funcions avançades d'un SGBD
Per poder garantir que una SGBD compleix les funcions
anteriors de la millor manera possible i més seguir garantint la independència
entre els tres esquemes fonamentals (extern, conceptual i físic) hi ha més
facilitar el seu maneig, els SGBD han de complir de manera estricta un seguit
de regles.
- Idioma que permeti crear tots els elements de la base de dades i gestionar el diccionari de dades. Normalment aquest llenguatge serà SQL (encara que cada SGBD imposa variants al SQL estàndard).
- Eines gràfiques que facilitin moltes tasques habituals tant de gestió com d'administració del sistema.
- Possibilitat d'establir regles d'integritat avançada i incloure com a part de la base de dades.
- Especialment complicat sol ser poder establir les regles d'integritat referencial (foreign key) , de manera que alguns SGBD més simples no l'inclouen. Dins d'aquestes regles estan les restriccions estàndard com: UNIQUE (unicitat, prohibir repetició de valors), CHECK (compliment de condicions simples) , NOT NULL (obligatorietat) , PRIMARY KEY (establiment de les claus de les taules) o la pròpia FOREIGN KEY (clau forana ); però també restriccions més complexes com les que estableixen els Triggers dels llenguatges procedimentals (com PL. / SQL) presents en la majoria de sistemes.
- Gestió de còpies de seguretat. Una de les funcions crítiques de la base de dades, ja que permet la recuperació d'informació en cas de problemes.
- Aplicacions d'exportació i importació de dades. Per poder utilitzar dades d'altres SGBD o un altre programari.
- Possibilitat de recuperació en cas de desastre. Per evitar perdre informació en cas de problemes seriosos amb el programari (errors de maquinari, apagades prolongats, ... ).
- Arxius LOG. Des dels que podem examinar les incidències i monitoritzar el funcionament de la base de dades.
- Eines per programar aplicacions. Que permetin crear les aplicacions (o facilitats) d'usuari.
- Gestió de la comunicació amb els clients de la base de dades. Permeten establir connexió amb la base de dades des de màquines remotes.
- Optimització de consultes. Cerca el mínim temps de resposta per a les operacions sobre les dades.
- Eines per automatitzar tasques. Permeten realitzar programacions sobre operacions habituals sobre la base de dades.
- Possibilitat de distribuir la base de dades entre diferents màquines, i així millorar la seva alta disponibilitat.
Gestió de transaccions, ACID. ACID significa Atomicity,
Consistency, Isolation and Durability: Atomicidad, Consistència, Aïllament i
Durabilitat en espanyol i és una norma obligatòria que han de complir les bases
de dades perquè una transacció es pugui considerar com a tal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario