Els sistemes informàtics dels quals s'ocupa la Informàtica
estan integrats pel conjunt de màquines, intercomunicades entre si, capaces de
realitzar un tractament automàtic de la informació seguint les instruccions de
programes i tècniques de treball per processar unes dades concretes. Per Tant,
treballen de manera sincronitzada per processar automàticament la informació.
El conjunt d'elements físics que integren un sistema informàtic es denomina HARDWARE. A més requereixen uns programes que indiquin el tipus de tractament que han de realitzar a la informació. Els programes que usin els sistemes informàtics es denominen SOFTWARE.
Els elements de HARDWARE s'agrupen en:
- La unitat central, que processa la informació.
- Els perifèrics, a través dels quals entra la informació a l'ordinador i aquest comunica els resultats del seu procés als usuaris.
La unitat central (Central Unit) emmagatzema i executa els
programes que li introduïm en la
memòria i controla el funcionament general de
l'ordinador. La seva potència ve determinada pels següents factors:
- La capacitat de memòria.
- La rapidesa a processar dades.
- Els perifèrics que pot controlar.
A causa de la naturalesa dicotòmica dels ordinadors, integrats bàsicament per circuits biestables (que només són capaços de conèixer l'existència o l'absència d'electricitat o magnetisme en ells), la Unitat Central només pot processar la informació que es present en un llenguatge binari, és a dir, atomitzada en bits. Per això qualsevol caràcter: lletra, dígit, signe... que introduïm en l'ordinador, per exemple des del teclat, serà transformat en un byte (tira de bits) abans de ser transmès a la Unitat Central. D'aquesta manera l'ordinador treballarà internament amb bytes i només quan hagi de presentar un resultat a l'usuari els convertirà novament en caràcters visualizables a través de la pantalla o la impressora.
Memòria ROM |
- Memòria interna (o memòria principal) És on s'emmagatzemen els programes que s'estan executant i les dades relacionades amb ells. Es pot diferenciar:
- Memòria ROM (read-only memory) o memòria de només lectura. Conté programes i dades indispensables per a l'ordinador i que l'usuari no pot modificar, és la memòria que s'utilitza per emmagatzemar els programes que engeguen l'ordinador i realitzen els diagnòstics
- Memòria RAM (Random Access Memory, Memòria d'Accés Aleatori). És on el computador guarda les dades que està utilitzant en el moment present. L'emmagatzematge és considerat temporal perquè les dades i programes romanen en ella mentre que la computadora sigui encesa o no sigui reiniciada.
- Memòria de configuració. També Uso una memòria volàtil però conserva el seu contingut alimentada per una bateria. Emmagatzema paràmetres de configuració, l'hora i la data.
La capacitat de memòria d'un ordinador veu determinada pels
registres que té, és a dir, pels bytes que pot emmagatzemar. Per mesurar-la
s'utilitzen les unitats:
- Kilobytes = 1.024 bytes (es consideren 1.000 bytes)
- Megaoctets = 1.000 Kbytes
- Gigaoctets = 1.000 Mbytes = 1.000.000 Kbytes
- Terabytes = 1.000 Gbytes = 1.000.000 Mbytes.
Unitat central de procés (Central Processing Unit, CPU)
És
la part de la computadora on es manipulen els símbols, els nombres, lletres i
dades, a més controla i dirigeix l'operació de la computadora i executa
funcions de processament. Incorpora la Unitat Aritmètic-Lògica (UAL), és un
circuit digital que calcula operacions aritmètiques (com suma, resta,
multiplicació, etc.) i operacions lògiques (si, i, o, no), entre dos nombres.
Elements de la Unitat Central de Procés |
Les principals qualitats d'una Unitat Central han de ser la
fiabilitat i la rapidesa. Aquesta última dependrà dels bits que pugui processar
el microprocessador simultàniament en els seus registres i de la freqüència del
seu rellotge intern. Els ordinadors actuals poden treballar a una freqüència
superior a 2 Ghz.
Controlador de perifèrics.
Component electrònic que és
l'encarregat de controlar el funcionament dels perifèrics que estan connectats
a la Unitat Central de l'ordinador: teclat, pantalla, impressora, mòdems,
perifèrics d'emmagatzematge ...
Els perifèrics es connecten a la Unitat Central per uns
llocs que aquesta té preparats a aquest efecte i que es denominen ports,
connectors, ranures d'expansió.
Els busos són les línies a través de les quals es
comuniquen entre si els elements interns de la Unitat Central. Es distingeixen
tres tipus de bus:
Busos de dades |
- Bus de dades: disposen de 8, 16 o 32 fils en paral·lel a través dels quals transporten els caràcters que integren els programes i les dades.
- Bus d'adreces: transporten nombres que representen a adreces de memòria. Acostumen a tenir 20 o 32 fils.
- Bus de control: transporten senyals de control.
Els perifèrics
A través d'ells es comunica la Unitat Central de
l'ordinador, que en definitiva és la que processa la informació, amb els
usuaris dels ordinadors. Distingim diversos tipus de perifèrics:
Els perifèrics d'entrada (input devices)
permeten introduir dades i programes a l'ordinador. Els més usuals són:
permeten introduir dades i programes a l'ordinador. Els més usuals són:
Teclado |
El Ratolí- (mouse) És un petit dispositiu que en
arrossegar-ho sobre la taula en una adreça determinada desplaça el cursor sobre
la pantalla en la mateixa adreça. Disposa d'un botó que podem usar per donar
diverses ordres a l'ordinador.
Tableta Gràfica |
La Tableta Gràfica consisteix en una taula especial que
reconeix el desplaçament d'un llapis magnètic per la seva superfície; el
grafisme que tracem apareix en la pantalla i s'introdueix en la memòria de
l'ordinador. S'utilitza molt en treballs de delineació, disseny gràfic...
- Escaners de sobretaula: tenen un funcionament semblat al d'una fotocopiadora, només fa falta col·locar la imatge original en el escaner i fer els ajustaments oportuns perquè es generi una còpia de la imatge en la pantalla.
Escaners manuals |
- Escaners manuals: és desplacen a poc a poc per sobre de la imatge original i la van reproduint en la pantalla.
OCR |
Lector de barres |
El Micròfon. Quan un ordinador disposa de placa de so, el
MICRÒFON permet introduir veu i música que la Unitat Central podrà processar
(reproduir-la, modificar-la, arxivar-la...). Amb programes d'identificació de
veu l'ordinador pot interpretar les ordres verbals que s'introdueixen des d'un
micròfon i fins a escriure textos en el dictat.
Càmera de vídeo |
La Càmera de Vídeo. Quan un ordinador disposa de placa de
vídeo, pot capturar imatges en moviment mitjançant una CÀMERA DE VÍDEO o a
través d'un magnetoscopio i processar-les (reproduir-les, modificar-les,
arxivar-les...)
Pantalla tàctil. |
Els perifèrics de sortida (output devices)
presenten a l'usuari els resultats que obté l'ordinador en processar informació. Els més usuals són:
presenten a l'usuari els resultats que obté l'ordinador en processar informació. Els més usuals són:
La Pantalla o Monitor (display) funciona connectada a un
adaptador gràfic (targeta gràfica) situada en la caixa de l'ordinador.
Els primers sistemes gràfics CGA (Color Graphics Adapter)
tenien poca definició: 320 * 200 pixels i treballaven amb un màxim de 4 colors.
Més tard els sistemes VGA van oferir 640 * 480 pixels amb
16 colors.
Actualment tenim els sistemes super VGA amb resolucions
mínimes de 1024 * 768 pixels i que utilitzen des de 256 a milions de colors.
La Impressora (printer) permet presentar la informació que
proporciona l'ordinador en format paper. Generalment es connecta a la Unitat
Central de l'ordinador a través d'un port paral·lel i es configura mitjançant
uns microinterruptores (DIP) que porta incorporats.
Segons la manera en què es realitza la impressió podem distingir
diversos tipus d'impressores:
- Impressores de Contacte: imprimeixen en copejar una matriu sobre una cinta entintada i el paper i permeten treure còpies simultànies. Poden ser:
- De bola o margarida: La seva matriu és una bola o margarida que conté tots els caràcters imprimibles; són lentes i no permeten reproduir gràfics, però proporcionen un escrit de qualitat.
- D'agulles: Només disposen d'una matriu d'agulles on es formen els caràcters a mesura que s'han d'imprimir, són més ràpides però l'escriptura és de menys qualitat.
Impressores Làser: ofereixen gran rapidesa i qualitat i
permeten la combinació de gràfics, imatges digitalitzades i textos a la mateixa
pàgina. La impressió es realitza pàgina a pàgina com una fotocopiadora.
Injecció de tinta |
Impressores D'injecció de Tinta (ink jet bubbe): escriuen
en projectar tinta a través d'una matriu amb orificis que reprodueixen els
caràcters en imprimir; proporcionen una bona qualitat i poden imprimir en
color.
Impressores Tèrmiques: imprimeixen tèrmicament sobre un
paper especial; donen poca qualitat i al paper és car.
Trazador |
El Trazador (traçador) És una impressora especialitzada a
traçar plànols i gràfics. Pot realitzar el seu treball en fulles de grans
dimensions i utilitza diversos colors.
Els Altaveus. Quan un ordinador disposa de placa de so,
els ALTAVEUS permeten escoltar música i veus de qualitat amb l'ordinador.
Resulten indispensables per aprofitar les prestacions sonores dels programes
multimèdia.
El Sintetizador de Veu transforma senyals digitals en
senyals audibles; permet que l'ordinador parli. Hi ha sintetitzadors de veu
especials que llegeixen llibres i permeten un fàcil control d'avanç i reculada
de paràgraf i pàgines. Resulten molt útils per als cecs.
El Convertidor Digital-Analògic converteix els senyals
digitals que proporciona l'ordenat en senyals analògics (contínues) amb les
quals es poden controlar dispositius d'aquesta naturalesa. Amb aquests
convertidors es poden controlar robots, tortugues...
Els perifèrics d'emmagatzematge (memòries massives
auxiliars) són memòries permanents (no volàtils) que actuen com un magatzem
auxiliar de la memòria de l'ordinador. En elles es pot guardar (escriure) la
informació que no es va a utilitzar immediatament i recuperar-la (llegir-la)
quan calgui.
Les informacions s'emmagatzemen en uns paquets denominats
fitxers o arxius que romanen gravats en un suport magnètic òptic després de la
connexió de l'ordinador. Els perifèrics d'emmagatzematge estan connectats a la
Unitat central a través d'una placa controladora.
Les unitats d'emmagatzematge extern més utilitzades són:
Les Unitats de Disc Flexible (floppy disk) són uns
dispositius de lectura i escriptura d'informació que treballen amb uns discos
transportables elaborats amb un plàstic flexible recobert per una substància
magnètica. Tenen un accés directe a la informació que s'emmagatzema en les dues
cares. Els discos flexibles més utilitzats han estat:
Disc flexible |
- Discos de 5 1/4: amb una capacitat de 360 K. (doble densitat) o 1'2 M. (alta densitat). EN DESÚS.
- Discos de 3 1/2: amb una capacitat de 720 K. (doble densitat) o 1'4 M. (alta densitat).
Les Unitats de Fix o disc dur (hard disk) són uns
dispositius de lectura i escriptura d'informació que operen amb uns discos
magnètics rígids situats en el seu interior. Igual que els discos flexibles
tenen un accés directe a la informació. Són més ràpids i fiables que els discos
flexibles i poden emmagatzemar més d'1 Gbytes. Actualment han sortit al mercat
unes unitats de disc dur removibles que poden ser transportades fàcilment d'un
ordinador a un altre.
Unitats de CD-ROM |
Les Unitats de CD-ROM o DVD són dispositius que llegeixen
la informació emmagatzemada sobre discos òptics.
Els CD-ROM, uns discos similars als compact-disc que
s'utilitzen en àudio i que mitjançant la tecnologia làser poden contenir gran
quantitat d'informació (més de 600M).
Les Unitats de Cinta Magnètica (datacartridge) són unitats
de lectura i escriptura d'informació sobre cintes magnètiques. A diferència de
les unitats de disc, les unitats de cinta magnètica tenen un accés seqüencial a
la informació, de manera que són molt més lentes.
Pen Drive És un dispositiu d'emmagatzematge que es connecta al port USB (Universal Serial Bus) de l'ordinador, es coneix també com a Memòria d'Emmagatzematge USB o Llapis de Memòria.
Pen Drive És un dispositiu d'emmagatzematge que es connecta al port USB (Universal Serial Bus) de l'ordinador, es coneix també com a Memòria d'Emmagatzematge USB o Llapis de Memòria.
Per la seva petita grandària i la seva gran capacitat d'emmagatzematge, s'ha convertit en un dispositiu d'emmagatzematge freqüentment utilitzat, ideal per transportar informació.
Perifèrics de comunicació o components físics de comunicació o components físics de xarxes locals.
Les unitats de comunicació són dispositius que faciliten l'intercanvi d'informació (programes, dades...) entre dos o més ordinadors distants. Entre ells estan:
Els Mòdems (moduladors-demoduladores) són perifèrics que
permeten la connexió de l'ordinador a la línia telefònica per a la transmissió
de programes i dades. Modulen la informació digital que emet l'ordinador
emissor perquè pugui viatjar per la línia telefònica i, a l'altre costat de la
línia, demodula els missatges i els converteix en senyals digitals
comprensibles per a l'ordinador receptor. Hi ha dos tipus de mòdem:
- Mòdems externs: que es connecten directament a un port seriï de la Unitat Central de l'ordinador.
- Mòdems interns: muntats sobre una placa que es col·loca dins de l'ordinador.
Les Targetes Adaptadoras RDSI o ADSL. Si es disposa d'una
línia telefònica digital RDSI o connexió ADSL, llavors en comptes d'un mòdem
serà necessari instal·lar en un port PCI de l'ordinador una targeta adaptadora
RDSI o un adaptador ADSL.
La Targeta de Connexió a Xarxes (Local Area Network).
Permet la interconnexió dels ordinadors formant xarxes que faciliten
l'intercanvi d'informació i la compartició de recursos (impressores, discos
durs...). Una de les més utilitzades en Ethernet.
Els Multiplexors permeten que una mateixa línia de comunicació transporti missatges emesos per diversos ordinadors. Una de les aplicacions dels multiplexors és la connexió de diversos ordinadors a una mateixa impressora. També s'usen a les xarxes locals.
Les Interficies de Comunicació. Les interfícies de
comunicació són cables i dispositius mitjançant els quals la Unitat Central es
comunica amb els seus perifèrics a través de l'enllaç dels seus respectius
ports distingim:
- Connexions tipus paral·lel: disposen d'un mínim de 8 fils dedicats a transportar la informació byte a byte. La més usual és el tipus CENTRÓNICOS (de 36 vies), utilitzat generalment per la impressora.
- Connexions tipus seriï: tenen un únic fil dedicat al transport d'informació, de manera que els bytes han de ser transportats dividits en bits, en 8 emissions successives. És per tant més lent, però per línies llargues resulta més econòmic. La més usual és el tipus RS-232 (de 25 vies), utilitzat per la pantalla i els mòdems.
- Connexions tipus USB, que a més de permetre la connexió dels perifèrics amb l'ordinador en marxa, els configuren automàticament.
-
Les ranures d'expansió: són uns sòcols que es troben en la
placa basi i permeten la introducció de les targetes que han de controlar als
perifèrics. Les hi ha de divers tipus: AGP per a la targeta gràfica, PCI (de 32
bits), ISA (de 16 bits)...
Router: Dispositiu maquinari o programari per a interconnexió de
xarxes de computadores que opera en la capa tres, nivell de xarxa del model OSI
- El model d'interconnexió de sistemes oberts per a la definició
d'arquitectures en la interconnexió dels sistemes de comunicacions, creat per
l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO) l'any 1980-. Fa
passar paquets de dades entre xarxes prenent com a base la informació de la
capa de xarxa. El router pren decisions (basat en diversos paràmetres) pel que
fa a la millor ruta per a l'enviament de dades a través d'una xarxa
interconnectada i després redirigeix els paquets cap al segment i el port de
sortida adequats.
Hub o Concentrador: En informàtica un hub o concentrador és un equip de xarxes
que permet connectar entre si altres equips i retransmet els paquets que rep
des de qualsevol d'ells a tots els altres. Els hubs han deixat de ser utilitzats,
a causa del gran nivell de col·lisions i tràfic de xarxa que propicien.
Gateway: Un gateway (porta d'enllaç) és un dispositiu que permet
interconnectar xarxes amb protocols i arquitectures diferents a tots els
nivells de comunicació. El seu propòsit és traduir la informació del protocol
utilitzat en una xarxa al protocol usat a la xarxa de destinació.
Supervisió de connexions
Una eina de supervisió de xarxes és fonamental per assegurar
el funcionament dels sistemes informàtics i per evitar fallades a la xarxa. La
supervisió de xarxes també ens ajuda a optimitzar la xarxa, ja que ens facilita
informació detallada sobre l'ús de la banda ampla i altres recursos de la
xarxa.
Els principals beneficis de la Supervisió de connexions:
• S'eviten les pèrdues causades per fallades a la xarxa
sense detectar.
• Reducció de costos, ja que podem comprar l'amplada de
banda i maquinari segons les necessitats reals.
• Un rendiment millor, ja que el monitoreo de xarxa ens
ajuda a evitar la saturació de la xarxa
No n'hi ha prou amb instal·lar una eina de monitoreo de
xarxa. Per aconseguir un monitoratge efectiu hem de configurar el programari de
manera que supervisi els signes vitals de la xarxa: disponibilitat, velocitat i
activitat.
La supervisió de la disponibilitat de xarxa comprova si els
serveis oferts estan en funcionament i si tants els usuaris interns com a
externs (si apropriado) poden accedir a ells.
La supervisió de l'amplada de banda i de la velocitat de
xarxa evita que els nostres pàgines web i serveis de xarxa perden visitants a
causa de pàgines, fitxers o imatges que triguen molt a carregar.
La supervisió de l'activitat de xarxa ens serveix per
avaluar les càrregues que els equips de xarxa han de sostenir i per veure les
tendències d'utilització.
No hay comentarios:
Publicar un comentario