2.3 Sistemes operatius en xarxes locals: configuració bàsica d'un sistema de xarxa, actualització i accions per compartir recursos.

Una xarxa informàtica és un conjunt d’ordinadors interconnectats entre si per compartir informació (programes i dades), recursos (impressores, discs durs,...) i serveis en un àrea. Per fer-ho es necessiten targetes de xarxa, cables i programari.

Tarjeta de xarxa

Avantatges d’una xarxa informàtica 

• Compartir perifèrics
• Compartir informació 
• Eliminació de dades disperses als ordinadors
• Control més exhaustiu d’usuaris
• Còpies de seguretat més ràpides i segures

Desavantatges d’una xarxa

• Complexitat de gestió
• Dependència del servidor
• Propagació de virus,etc.

Components d’un sistema en xarxa

• Servidor. Ordinadors d’alt nivell controlats per l’administrador. Porten software específic per a control i seguretat.
• Estacions de treball. Ordinadors pels usuaris.
• Mitjans de transmissió. Forma de comunicació de la xarxa (cablejat i ones) 
• Dispositius de connexió. Elements hardware que permeten formar la xarxa i distribuir els senyals.
• Software de xarxa. Programa instal·lat amb el sistema operatiu que permet el funcionament de la xarxa.

Configuració d'una Xarxa

Xarxes locals a Windows 

El sistema operatiu té incorporat tot el software necessari per treballar en xarxa. Un cop instal·lada la xarxa físicament (topologia, cablejat, punts sense fils, targetes de xarxa, dispositius de comunicació,...) s’han d configurar els paràmetres per establir el protocol de comunicació de forma correcta.

Protocol d’una xarxa 

Son les regles i especificacions tècniques que han de seguir els dispositius connectats en xarxa per poder comunicarse i transmetre’s informació entre si . El protocol més utilitzat és el TCP/IP, format per dos protocols:

• TCP (transmissió control protocol)
• IP (Internet protocol).

Protocol TCP 

S’encarrega de:

• A l’emissor : 
• Divideix la informació a transmetre en paquets.
• Afegeix un codi detector d’errors per poder comprovar si el paquet s’ha rebut correctament quan arribi a la seva destinació.
• Passa el paquet al protocol IP perquè en gestioni la tramesa.

• Al receptor : 
• Rep els paquets que li passa el protocol IP a mesura que van arribant.
• Ordena els paquets, comprova que hi siguin tots i que siguin correctes.
• Extreu la informació útil dels paquets. Si detecta que algun paquet no ha arribat o és incorrecte, genera un paquet per ser enviat a l’emissor indicant-li que ha de tornar a enviar el paquet malmès.

                Protocol IP

                                                                         S’encarrega de: 

• Identificar les estacions origen i destinació mitjançant l’adreça IP 
• Ajudar a establir els camins que seguiran els paquets d’informació per arribar al seu destí. 
• L’encaminament de la de paquets d’informació. Cada paquet es comporta com un element independent de la resta i cadascun d’ells pot anar per camins diferents

Adreça IP 

Cada equip que pertany a la xarxa disposa d’un identificador únic per poder saber a qui va adreçat cada paquet en les transmissions i qui en són els remitents. Com que aquests identificadors pertanyen al protocol IP, s’anomenen adreces IP. Amb l’adreça IP hem d’identificar tant la xarxa on es troba l’equip com l’equip concret.

Tipus de xarxes 

Segons el mitjà:

• Amb cable
• Inalàmbrica 

Segons l’àrea geogràfica:

• LAN
• MAN
• WAN 

Segons el sistema:

• Client – servidor
• Punt a punt utilitzat 

Segons la propietat:

• Públiques
• Privades de les línies

Sistema 

Client -servidor 

• Un o més ordinadors (servidors) donen servei a les diferents estacions (clients)
• L’administrador s’ocupa dels servidors.
• Sistema adient per controlar gran volum de tràfic de dades. 

Punt a punt 

• Tots els ordinadors tenen les mateixes prestacions i són els usuaris qui decideixen la informació que volen compartir i amb qui.
• Qualsevol equip pot fer de servidor o de client
• Mínim dos dispositius

Abast

Topologia de xarxes 

Segons la disposició física dels cables i els nodes tenim, entre altres, les següents topologies de xarxa :

Internet

És una gran xarxa mundial d'ordinadors

Els ordinadors es poden comunicar perquè estan units a través de connexions i gràcies a que utilitzen un llenguatge o protocol comú, el TCP/IP

Orígens de internet

Als anys 60 al Departament de Defensa dels Estats Units van imaginar un sistema de comunicacions que pogués resistir qualsevol guerra nuclear. Es tracta d’una xarxa d’ordinadors sense centre vital ni connexions ni propietaris on les comunicacions no tenen una única ruta per passar d’un punt a l’altre. Es va començar a utilitzar com a mitjà de comunicació a la Universitat i entre centres d’investigació. 

A finals dels anys 80 era ja un conjunt de xarxes de dimensions il·limitades. 

Gran auge des de 1994 aproximadament degut a diverses causes:

• Aparició de la Web
• Mòdems telefònics 
• Programari gratuït per als servidors web 
• Augment dels ordinadors personals

Característiques de internet

Una de les principals característiques d'Internet és l'enorme quantitat d'informació que conté i que en la majoria dels casos és accessible de forma lliure i gratuïta:

Utilitats de internet